Portada del llibre Wonder.
La coordinadora de Wonderuni, Mercedes Ruiz, durant la presentació del projecte als alumnes de segon curs d'Educació Social de la UB.
En el projecte també participen estudiants de cinquè curs del CEIP Plurilingüe Antonio Palacios, de Pontevedra, i estudiants de 5è i 6è del CEIP Nuestra Señora de la Fuencisla, de Madrid.
El projecte planteja un intercanvi de rols: els alumnes de primària es converteixen en tutors dels alumnes universitaris per dissenyar campanyes audiovisuals de sensibilització a favor de la inclusió.
«Em dic August, per cert. No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant». August (Auggie) Pullman és un nen amb una malformació a la cara, causada per una malaltia genètica, que als deu anys va per primera vegada a l'escola. Ell és el protagonista de la novel·la Wonder (La Campana / Nube de Tinta), el best-seller de R. J. Palacio, publicat el 2012. La història ha connectat amb milers d'infants i joves, fins al punt d'arribar a convertir-se en lectura obligatòria a moltes escoles, on ha donat peu a tractar el tema de l'assetjament escolar a partir de l'empatia. El fenomen Wonder torna a estar d'actualitat amb l'estrena de la versió cinematogràfica del mateix títol, que arriba avui als cinemes.
Amb motiu d'aquest llançament cinematogràfic, a l'estiu la distribuïdora de cinema eOne Spain va convidar les comunitats educatives a treballar a partir del llibre per arribar a la pel·lícula. La resposta va ser extraordinària. Naixia així el projecte Wonder. Des de llavors no ha parat de créixer. La seva activitat entusiasta és especialment visible a les xarxes socials, on, sota l'etiqueta #soyxqsomos, cada dia més docents se sumen al projecte aportant noves idees i possibilitats per abordar el llibre a l'aula. Tot això, per construir una societat més inclusiva.
És dins d'aquest moviment que sorgeix el projecte Wonderuni, que porta per primera vegada el llibre Wonder a l'àmbit universitari. Al capdavant hi ha Anna Forés, Carlos Montero i Judit Onsès, professors de segon curs del grau d'Educació Social a la Universitat de Barcelona. El projecte es desenvolupa en el marc de l'assignatura Fonaments Didàctics de l'Acció Socioeducativa, que imparteixen a més d'un centenar d'estudiants. Amb ells, involucrats en el projecte, un altre centenar d'alumnes de primària: estudiants de 5è curs del CEIP Plurilingüe Antonio Palacios, de Pontevedra, i estudiants de 5è i 6è curs del CEIP Nuestra Señora de la Fuencisla, de Madrid. El plantejament és revolucionari i suposa un intercanvi de rols: alumnes de primària es converteixen en tutors d'alumnes universitaris per dissenyar campanyes de sensibilització a favor de la inclusió. Si es pensa bé, la idea no és forassenyada. Perquè, qui pot saber millor que els mateixos nens què funciona o no quan sorgeixen problemes entre ells?
Qui ha ideat tot això és Mercedes Ruiz, doctora en Pedagogia i cap visible de Cero en Conducta, una plataforma que promou l'ús del cinema a les aules. Ruiz va ser alumna d'Anna Forés a la UB: «Recordo que, quan va presentar la tesi doctoral, em va dir: "Llegeix-te el llibre (Wonder) i farem un projecte sobre això"». I dit i fet: Mercedes Ruiz va esdevenir la coordinadora de Wonderuni, un cas pioner sense antecedents previs. «Queda tot per descobrir», afirma il·lusionada Ruiz. «El projecte implica un canvi de rols, sobre una cultura no apresa, la qual cosa fa que es trenquin les normes: només així es pot transformar la societat, sense perpetuar arquetips socials», assegura.
L'emoció com a base del procés d'aprenentatge
L'emoció com a base del procés d'aprenentatge
Wonderuni suposa una oportunitat única per als estudiants universitaris d'embarcar-se en un projecte vivencial que després hauran d'analitzar com un cas real i que ells mateixos hauran dut a terme de manera conjunta amb alumnes de primària. «Què passa a primària quan un alumne arriba a l'aula amb una dificultat física, psíquica o familiar? El podrem ajudar entre tots?», planteja el vídeo de presentació de Wonderuni. Ruiz recalca la importància d'aquest «tots», perquè no només pateix qui té el problema, sinó també qui l'acompanya en el procés: família, companys, docents... Per això el projecte se centra en les xarxes familiars: «Perquè tothom és en funció de qui té al davant».
El projecte es desenvolupa en diferents fases. A partir de la lectura del llibre, es creen grups de quatre o cinc persones entre alumnes universitaris i de primària, que s'intercanvien vídeos de presentació per conèixer-se. A continuació, els estudiants de la Universitat creen blogs grupals. En aquest entorn virtual, conversen i debaten sobre temes que els suggereix la lectura del llibre i que són susceptibles de desenvolupar-se en vídeo. Temes com poden ser la inclusió, els conflictes, la resiliència, l'acompanyament, ser iguals però diferents, etc. En paral·lel, els estudiants universitaris reben formació sobre guió i realització de vídeos, mentre que els de primària exerceixen el paper de tutors, amb l'acompanyament dels mestres. En la fase final, que comença ara, els universitaris hauran de gravar els vídeos, que puntuaran els alumnes de primària i que acabaran per transformar-se en una campanya de sensibilització social.
«Com hem d'avaluar els nois de la uni?»
«Com hem d'avaluar els nois de la uni?»
Tots els actors involucrats coincideixen a definir l'experiència com a enriquidora. Emilia Pérez és cap d'estudis del CEIP Nuestra Señora de la Fuencisla, on han tingut una alumna amb síndrome de Goldenhar (semblant a la d'August). Explica que, en un primer moment, els seus alumnes van pensar que els prenien el pèl: «Com hem d'avaluar els nois de la uni?», deien. «Ara que saben que aquest projecte és real, encara estan més emocionats, i ja estan coneixent el que és la rúbrica d'avaluació per poder ser justos amb les notes». Miriam Leirós, tutora de 5è de primària del CEIP Antonio Palacios, també destaca la implicació dels seus alumnes, que, malgrat que són molt joves (ronden els deu anys), «assumeixen ja la importància de la feina i la responsabilitat d'aportar una opinió a partir del coneixement». Per la seva banda, Aina Perona, estudiant de 2n d'Educació Social de la UB, valora la motivació que ha despertat en ells aquesta manera de treballar, i la reciprocitat i l'aprenentatge mutu que s'ha establert amb els alumnes de primària: «Canviar de rols de tant en tant no va malament. El fet que ells valorin el projecte també és favorable. Com a educadors socials, hem de tenir en compte tots els punts de vista, i el seu encara més», afirma.
Per la professora de la UB Anna Forés, Wonderuni brinda a tots els estudiants la possibilitat de treballar amb la realitat, de ser empàtics i flexibles (el «trio ser amable» del llibre), i creatius i crítics en la creació audiovisual. A més, «als educadors socials, el projecte els dona l'oportunitat de reivindicar i visibilitzar el seu rol professional dins de la societat», afegeix el també professor de la UB Carles Montero.
Wonderuni finalitza el 15 de gener, data límit perquè els alumnes de la UB lliurin els vídeos, quaranta en total. Però el recorregut no s'acaba aquí. De moment, es penjaran al blog del projecte. «La idea és fer després un festival en línia i fins i tot alguna cosa una mica més gran», avança Mercedes Ruiz. Així mateix, hi ha la voluntat de replicar l'experiència en altres escoles i universitats, explica Anna Forés. Tot amb un mateix propòsit: sembrar la llavor de la inclusió com a base per construir una societat més solidària i democràtica. Perquè, tal com diu August al llibre, «tots hauríem de rebre una ovació almenys una vegada a la vida, perquè tots vencem el món».
